divendres, 11 de desembre del 2015

En el Dia Internacional dels Drets Humans, ECOM denuncia que els drets de les persones amb discapacitat es continuen vulnerant

Avui, 10 de desembre, és el Dia dels Drets Humans. Malgrat que cal reconèixer l'avenç significatiu que s'ha produït respecte de la igualtat d'oportunitats i l'efectivitat de l'exercici dels drets de les persones amb discapacitat, la realitat demostra que se segueixen produint situacions de discriminació i vulneració dels drets. ECOM fa de la defensa dels drets i la incidència política un eix vertebrador de tota la seva activitat.


La Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'any 2006 (ratificada per Espanya el 2008) té com a propòsit "promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals de totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte a la seva dignitat inherent". Especifica les obligacions i deures dels poders públics pel que fa a la garantia de totes les persones a exercir els seus drets en igualtat de condicions. Així, obliga els estats a garantir la no discriminació per motius de discapacitat, incloent evitar formes de discriminació i tenint en compte la protecció i promoció dels drets humans de les persones amb discapacitat en totes les polítiques i programes que es desenvolupin.

Des d’ECOM continuarem treballant per a la promoció d'una igualtat real d'oportunitats i per garantir l'exercici dels drets socials i civils de les persones amb discapacitat; continuarem informant i formant les persones amb discapacitat i les seves famílies sobre quins són els seus drets i donarem a conèixer els diferents canals i mecanismes legals existents per quan aquests són vulnerats; continuarem sensibilitzant la població i l’opinió pública. Cal avançar en el "disseny universal i per a tothom" en qualsevol activitat, servei o actuació que es planifiqui o es realitzi en qualsevol àmbit. Per això, continuarem dissenyant i planificant accions per fomentar el coneixement i augmentar la sensibilització de la societat respecte als drets de les persones amb discapacitat.

El treball prioritari d’ECOM continuarà sent la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, tot impulsant nous serveis innovadors, treballant des del disseny universal i la igualtat d’oportunitats que facilitin l’autonomia i la vida independent de tothom.

dimecres, 9 de desembre del 2015

Discapacitat: una vida demanant permís per fer qualsevol cosa

Discapacitat: una vida demanant permís per fer qualsevol cosa

El veritable valor de la inclusió en l'urbanisme no està en que la gent entri o surti dels llocs, si no en el fet de poder-ho fer per decisió pròpia sense haver de demanar ni el permís ni el favor de ningú per fer-ho.

 
Una entrada al tren suposadament accessible. A la pràctica, qui va amb cadira de rodes no arriba a prémer el botó i, a més, ha de salvar un forat considerable entre l’andana i la plataforma. / Foto: Óscar Martínez
Si cada dia de la teva vida haguessis de demanar permís o favors per fer qualsevol activitat de la vida diària probablement la teva percepció de tot plegat seria diferent. Si les teves activitats personals sempre depenguessin de que algú volgués executar la teva voluntat no em diràs que la teva experiència vital seria la mateixa que l’actual.
A la nostra ciutat, en el nostre context més proper, es donen situacions diàries que podríem analitzar des d’un punt de vista només pràctic i anecdòtic, però que porten incorporat un nivell simbòlic que desautoritza tothom per dir que la nostra societat és del tot inclusiva amb les persones amb diversitat funcional.
Admetem que la situació actual no és com la de fa quatre dècades, però la societat ha avançat en sensibilització vers moltes qüestions que fa quaranta anys eren percebudes de manera diferent. Només faltaria que no haguéssim avançat en aquest tema.
Fins i tot hem avançat en la conceptualització de la discapacitat i la diversitat funcional. Hi ha diferents maneres de posicionar-s’hi al respecte. I tot i que, com al llarg de la història, hi poden conviure diferents perspectives, la participació de les pròpies persones amb diversitat funcional son un fet que ja no té marxa enrere, afortunadament.
Tot i així, encara hi ha nombrosos espais on l’anècdota i la força d’allò simbòlic té un pes massa elevat sobre les vides de les persones que, formant part de la nostra diversitat com a éssers humans, no reuneixen les característiques estadísticament estàndard. I és que funcionar de diferents maneres a la majoria passa factura diàriament.

La vida amb les portes tancades: de l’anècdota a allò simbòlic

Un dels primers passos per a una societat inclusiva és tenir les portes obertes en tot moment perquè tothom pugui decidir circular cap a un lloc o altre. Però les portes, habitualment, només estan dissenyades perquè hi puguin passar les persones que funcionen com la majoria.
És per això que la majoria de portes necessiten del permís i favor previ dels “estadísticament normals” perquè puguis obrir-les i traspassar-les. I això d’obrir una porta ho podem trobar anecdòtic però només cal que comptem quantes n’obrim durant cada dia per adonar-nos que allò concret esdevé una acció simbòlica d’autonomia, de decisió personal i de veritable inclusió. Poder entrar o sortir d’allà on vulguis per participar de la comunitat esdevé una activitat quotidiana que forma part de qualsevol persona. Però el veritable valor no està en entrar o sortir, si no en el fet de poder-ho fer per decisió pròpia sense haver de demanar ni el permís ni el favor de ningú per fer-ho.
Les portes que s’obren automàticament quan estàs apunt d’entrar o sortir faciliten la vida a totes les persones. Ens permeten entrar amb comoditat i fins i tot fer-ho amb les mans ocupades. Quan hi ha un flux de gent elevat per entrar i sortir es mantenen obertes i permet una circulació fluida i sense haver amablement d’aguantar la porta perquè entri el següent. Només cal pensar des del punt de vista del disseny per a totes les persones per adonar-se’n de que alguns canvis no només son inclusius i facilitadors a el 15% de la població mundial amb discapacitat sinó que ho son millores per a tothom.
N’hi ha d’altres anècdotes diàries que mereixen aturar-nos un moment a descriure-les. La famosa clau necessària per obrir la porta suposadament adaptada. Hi ha claus que són únicament per a entrar a un lavabo, però també n’hi ha que son per moure’s amb llibertat pels centres educatius amb l’ascensor que et permet decidir si vols anar a un pis o a un altra o si decideixes anar al pati de l’escola o anar a veure a un mestre a la sala de professorat. La clau per a la teva mobilitat i decisió diària és la que aconsegueix que puguis prendre les teves pròpies decisions. És força habitual que els conserges tinguin el poder de la clau que et fa entrar en el grup de les persones “normals” estadísticament parlant que decideixen on volen anar al llarg del dia. Per obtenir aquesta llibertat hauràs d’esperar que el conserge et pugui cedir temporalment el poder de la clau. És un contracte diari que estableixes amb el personal d’atenció de la teva escola. Cada dia hauràs de demanar permís i el favor de poder optar a la llibertat que et dona entrar o sortir per la porta de l’ascensor o viure amb inferioritat de possibilitats, com li passa a la Marina, a la que la porta de l’educació no li queda oberta del tot. O a la Bea, que les barreres mentals tampoc no li deixen decidir sobre la seva pròpia vida.
Cada dia de la teva vida hi ha infinites de portes per travessar. Depèn de quin transport públic hauràs d’avisar amb dies d’antelació que voldràs traspassar-les. És el sistema de tracte exclusiu d’alguns organismes de transport públic. O n’hi ha que necessiten del permís de fins a dos persones que en el nom del segell d’accessible fan que puguis sortir d’un lloc tant quotidià com ara una parada de metro. Això passa en algunes estacions actuals que tot i estar denunciat públicament fa quatre mesos generen situacions discapacitants cada hora que passa sense donar-hi solució. Prova clara amb la que podem afirmar que la discapacitat no existeix sinó que hi ha entorns i decisions no pensades per a tothom que les generen.

Demanar permís per fer accions quotidianes

Ja hem vist que un dia d’una persona amb diversitat funcional pot estar ple de moments en el que hagi de demanar permís simplement per utilitzar el transport públic, per anar al lavabo, per entrar a l’escola, només perquè no dissenyem l’espai pensant en tots i totes les ciutadanes. Però al llarg de la vida n’hi hauran molts més. Ens recorden des de DINCAT que milers de catalans han de demanar permís a la llei per poder exercir el dret a vot, sabent que igualment es vulnerarà tot i les convencions internacionals.
Haurem de demanar permís fins i tot per aparcar a l’espai reservat per al meu cotxe per facilitar-me la meva incorporació laboral o social. Demanarem permís cada dia perquè sempre hi haurà qui pensarà que haver aparcat allà “només era un moment”, moments repetits diàriament que de ser anecdòtics per tu passen a ser diaris per la persona amb diversitat funcional. I de la mateixa manera, funcionar de manera no estàndard, ens farà demanar permís per travessar tots els carrers a la velocitat “diferent” que jo tinc encara que, de nou, el codi de circulació assenyali que el cotxe ha de reprendre la marxa quan jo hagi arribat a la vorera encara que ja tinguin el semàfor en verd (art. 166).
Però també haurem de demanar permís en totes aquelles accions quotidianes en les que calgui posar-hi rampes mentals per tal de superar els entrebancs que els estereotips, les falses creences i la falta d’actitud esdevenen quotidians per persones que únicament funcionen d’una manera diversa però que reivindiquen el seu dret a ser ciutadans de primera classe.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Reclamem que s'apliquin els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics a Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa va impulsar, el juliol del 2012, la signatura del Pacte Terrassa per a l’Accessibilitat Universal, que va permetre integrar els diferents instruments per treballar per la millora de l'accessibilitat.

Terrassa vol ser una ciutat per a totes les persones i que els actes i les activitats que s’hi organitzen també siguin oberts a tothom. Per aquest motiu és molt important preveure en l’organització i la informació de qualsevol esdeveniment les necessitats d’accessibilitat de tots els col·lectius. Cal vetllar perquè ningú deixi d’assistir o participar en les activitats que s’organitzen a la nostra ciutat per motius d’accessibilitat. És per això que s'ha de vetllar per que s’estableixen els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics a Terrassa, on es recullen les característiques que cal que reuneixi qualsevol acte o activitat que s’organitzi des de l’Ajuntament o des de qualsevol entitat de la ciutat.

Malauradament, en diferents actes organitzats a la ciutat no s'han complert els criteris. Reclamem que s'apliquin els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics a Terrassa, no complir els acords establers vulnera els drets de persones amb diversitat funcional, un acte discriminatori.

http://www.terrassa.cat/documents/12006/63950/CriterisActesPublicsTerrassa.pdf/8dc2139a-2c61-4349-99fa-b1128cced712

dimecres, 11 de novembre del 2015

Embarazo y espasticidad

Embarazo y espasticidad
Estoy teniendo la suerte de asistir curso pionero que ofrece Convives con espasticidad en Mutua de Terrassa. Se trata de la Escuela de afrontamiento activo para personas que conviven con discapacidad

Realmente, me interesó mucho asistir a este curso y que se trabajaba el lado humanista de la discapacidad. Una persona con discapacidad sale de la consulta del hospital con un diagnostico rimbombante que queda muy clarito en el papel pero después ¡nadie te dice como gestionarlo en tu día a día! La espasticidad era una palabreja que aparecía de vez en cuando en mis informes como algo secundario ¿Secundario? La espasticidad se convierte en tu compañera mas fiel muy a tu pesar.

Es un tema muy interesante que abarca muchos aspectos pero aquí  hablamos de maternidad. Así que intentaré resumir las interferencias de la espasticidad en lo que afecta a la concepción, embarazo y parto. En casos en los que la espasticidad sea muy severa, el coito y por tanto la concepción puede resultar complicada, que no imposible. 

La espasticidad conlleva una sobretensión en los músculos que puede complicar aun las consecuencias de los mareos de los primeros meses,  provocando calambres al intentar evitar caídas. Ahora comprendo por qué yo empecé con dolores musculares en la espalda ya en el cuarto mes a  pesar de que mi barriga era insignificante. Los dolores musculares fueron constantes el segundo y el tercer trimestre. Resultó agotador. Cuando me quedé embarazada estaba casi segura de que mi hijo nacería antes de  tiempo por mis condiciones físicas. Ya sabéis que no me ganaría la vida como pitonisa. Pero lo que más me preocupaba era el parto, esa era la prueba de fuego. Cuando le comenté a  mi ginecólogo mis miedos para afrontar el parto debido precisamente a mi espasticidad, su respuesta fue "si puedes cagar, puedes parir" exactamente. Esa frase ha quedado para la historia. Efectivamente, los pujos que se hacen para parir son exactamente iguales que los pujos que se hacen para defecar. Pero expulsar a tu hijo de tres quilos y  pico implica mas esfuerzo y emociones que expulsar un excremento, digo yo.  Yo era consciente de que la espasticidad podría complicarme el parto a menos que la epidural la aplacara,  Redacté un plan de parto en el que pedía la epidural y que me sujetaran las piernas en los pernos en caso de necesidad. No sabía como mis extremidades reaccionarían al dolor a la presión de momento....  Contaba con el apoyo de mi ginecólogo escatológico para intentar el parto vaginal pero mi firme decisión de intentarlo era solo un pavor  irracional a la cesárea (ya que mi parálisis cerebral  es fruto de una cesárea desastrosa).  El día del parto, en la semana 42, ya sabéis que el escatológico fue mi hijo y el parto fue por cesárea de urgencia, así que no pude poner en practica ninguna teoría. Mi  cesárea fue angustiante y rápida pero
¡¡¡¡¡¡ S'han de complir els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics i acabar amb les discriminacions !!!!!      PROU BARRERES !!
Terrassa vol ser una ciutat per a totes les persones i que els actes i les activitats que s’hi organitzen també siguin oberts a tothom. Per aquest motiu és molt important preveure en l’organització i la informació de qualsevol esdeveniment les necessitats d’accessibilitat de tots els col·lectius. Cal vetllar perquè ningú deixi d’assistir o participar a les activitats que s’organitzen a la nostra ciutat per motius d’accessibilitat. És per això que s’estableixen els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics a Terrassa, on es recullen les característiques que cal que reuneixi qualsevol acte o activitat que s’organitzi des de l’Ajuntament o des de qualsevol entitat de la ciutat.
http://www.terrassa.cat/documents/12006/63950/CriterisActesPublicsTerrassa.pdf/8dc2139a-2c61-4349-99fa-b1128cced712

dilluns, 24 d’agost del 2015

Nobel 2014: accesibilidad cognitiva


Gráfico de Gracia. Pablos publicado por El Mundo.. Gráfico de Gracia. Pablos publicado por El Mundo..
La orientación espacial y la accesibilidad cognitiva están íntimamente relacionadas y hay que tenerlas en cuenta
Teniendo en cuenta mi trabajo como arquitecta centrado en la accesibilidad cognitiva me ha parecido útil compartir este artículo que habla de “orientación espacial” a partir de la entrega del Premio Nobel de Medicina Y Fisiología  en el año 2014. Han sido galardonados un científico británico-estadounidense y dos noruegos por revelar el “GPS interno” del cerebro, las células que constituyen el sistema de posicionamiento que hace posible la orientación en el espacio (conjunto de trabajos sobre la representación espacial en el cerebro). He utilizado aquí diversas noticias ya publicadas, que se citan, y un artículo especializado del profesor Ignacio Morgado Bernal, catedrático de Psicobiología en el Instituto de Neurociencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (El País, 20 de octubre de 2014).
Las investigaciones
Los hallazgos del británico-estadounidense John O’Keefe y del matrimonio formado por los noruegos May-Britt y Edvard I. Moser representan un cambio en el paradigma de la comprensión de funciones cognitivas superiores y han abierto nuevas vías para entender el funcionamiento de la memoria, el pensamiento o cómo hacer planes, señala el Instituto Karolinska de Suecia. Recientes investigaciones mostraron que esas células de animales de laboratorio existen también en los humanos, por lo que el conocimiento del sistema de posicionamiento cerebral podría ayudar a entender la pérdida de memoria espacial de los enfermos de Alzheimer, destaca en su fallo esa institución con sede en Estocolmo, que otorga cada año el galardón.
El descubrimiento por O´Keefe en los años setenta de los mecanismos de las células que orientan en el espacio  o primer componente de este sistema de posicionamiento: mapa interno del entorno y búsqueda de caminos contribuyó a que ¡treinta años después! los científicos May-Britt y Edvard I. Moser descubrieran que cada una de esas células se activaba en un patrón espacial singular deomnado por ellos: 'células de red',  conformando colectivamente un sistema de coordenadas que permite la navegación espacial
• O'Keefe descubrió ya en los años setenta que ciertas células nerviosas se activaban cuando el animal, en laboratorio, ocupaba un lugar determinado de la habitación. Y pudo demostrar que estas "células de lugar" no simplemente registraban información visual, sino que iban construyendo un mapa interno del medio ambiente.
• “Las células de lugar son neuronas que se activan, es decir, que emiten pequeñas descargas eléctricas, cuando el animal se halla en un determinado lugar de su entorno, como si cada una o un conjunto de esas neuronas hubiesen aprendido a representar ese lugar. Con la práctica y el aprendizaje esas neuronas pueden cambiar su representación, dejando de indicar un lugar para representar otro diferente. Además, las células de lugar pueden asociarse y combinarse en una trayectoria o ruta planeada” (Ignacio Morgado, citado)
• Los últimos descubrimientos, las células de cuadrícula (grid cells), son unas neuronas que se diferencian de las células de lugar en que su actividad está relacionada no con una única localización donde se halle el “aventurero” sino con un conjunto de localizaciones regularmente organizadas. Si sobre un plano de ese espacio donde se está moviendo se marca cada uno de los lugares donde está cada vez que esa misma célula se activa, se obtendrá un dibujo de puntos, que vistos en conjunto forman una cuadrícula. 
• Son neuronas cuyas representaciones cuadriculares sirven para sobreponer en ellas la información del espacio circundante generada por los movimientos que se hacen, y así poder configurarlo y aprenderlo mejor. Como cuando se utiliza un papel cuadriculado para poder encuadrar mejor las proporciones y partes de un dibujo. Estas ‘células de red’, junto a otras células de la corteza entorrinal (que funciona como un concentrador para la memoria y la navegación) reconoce hacia dónde se dirige la cabeza y los límites del espacio distal, forman circuitos con las ‘células de lugar’ en el hipocampo.  
• Este circuito es un sistema de posicionamiento integral, un ‘GPS interno’ del cerebro.
Es sumamente interesante lo que relata el profesor Ignacio Morgado Bernal acerca de su visita al laboratorio de O¨Keefe en Oxford (año 1984): “el lugar me sorprendió, pues era una especie de espacio circular, de aproximadamente metro y medio de diámetro, rodeado por cortinas negras, donde colgaban del techo objetos varios como bolígrafos o cepillos de dientes que supe servían como puntos de referencia para que las ratas pudieran orientarse cuando se movían en ese espacio”. Comenta también como al salir del laboratorio dibujó el microdrive con el que el científico identificaba en su laboratorio de Oxford las reacciones cerebrales de las ratas.
Su interés para la accesibilidad cognitiva
A partir de aquí, remito a la lectura del “Modelo para diseñar espacios accesibles, espectro cognitivo” (Colección Democratizando la Accesibilidad, La Ciudad Accesible)  ya que hay varios aspectos importantes que relacionan las propuestas del modelo de accesibilidad cognitiva con estos trabajos científicos tan reveladores. Diversas investigaciones han mostrado que existe un cierto paralelismo entre los circuitos neuronales implicados en el aprendizaje y en la memoria visual-espacial (Angela Bernardo  6 de octubre de 2014: Think Big).
Copio textualmente del libro del “modelo” para aquellos que aún no lo han leído:
• La experiencia, como conocimiento derivado de la observación y de la participación, es un paso importante para entrar en el mundo real. Es la habilidad que facilita desde el punto de vista vivencial el reconocimiento, el recuerdo y la consolidación de conocimientos y sucesos. 
• Desde el punto de vista espacial ayuda a reconocer contextos y espacios. La experiencia se hace a través de los sentidos y de la inmersión en el mundo circundante, y actúan factores sociales tan significativos como la cultura y  la educación. 
• En las experiencias espaciales influyen sobre todo la convivencia y la comprensión que se tiene de cada situación, y las referencias anteriores que se tengan del contexto y del ambiente. Para realizar sus diagnósticos de accesibilidad cognitiva en entornos los jóvenes de Plegart-3 de Afanias, con los que estamos trabajando desde hace un año en evaluación de entornos y edificios, utilizaron diferentes experiencias de lugar y de red. Entre ellas, los siguientes lugares/constituidos en redes: la parada del autobús correspondiente a la piscina municipal (junto a la Iglesia, y ésta junto al Ayuntamiento.
• Si  se reduce la experiencia desaparecen también elementos de la memoria. Por lo tanto, una primera conclusión importante es que sustituir la experiencia por un exagerado uso de estas guías podría ser a costa de disminuir la creatividad y la capacidad de reacción de los individuos. Los teléfonos o tabletas (realidad virtual) van identificando, mostrando o “leyendo” los nombres de las calles y de los locales comerciales a medida que se orienta la pantalla en la dirección deseada. Los usuarios reciben toda la información, no solo la que los orienta y es pertinente, también podrían recibir aquella que resulte superflua o innecesaria.
• Si se toman los componentes básicos del modelo: organización y circunscripciones, lugares, conductores, sinapsis (referencias de lugar y de red), se podría decir que son los elementos fundamentales para conformar esa “red cerebral para la orientación”. 
• Si además se considera que hay otros componentes como los umbrales y la semántica para mejorar el sistema no hay duda de que la movilidad espacial, sin necesidad de señales y elementos gráficos, recuperaría su condición natural apoyándose únicamente en el sistema de orientación cerebral o GPS cerebral de neuronas de lugar y de red. Y sobre todo, estimulando las células de orientación espacial/memoria se conseguiría que las personas incluidas en las prácticas de movilidad y espacialidad validaran de manera permanente sus aptitudes cerebrales: espacialidad,  navegación y memoria.
• La referencia a tecnologías de apoyo busca en el modelo que se enriquezcan las capacidades de las personas, aprovechando recursos existentes o futuros, sabiendo que la persona es el centro, y la tecnología debe ser un complemento para su autonomía y funcionamiento.  Los contendidos del modelo son los que han dado pie a pensar en tecnologías y formas de encaminar para direccionar, pensando en redes espaciales para la orientación mediante balizas luminosas.
Finalmente hay un tema de enorme importancia que estos descubrimientos permiten adelantar en relación con la seguridad y emergencia en los edificios: las redes-rutas de evacuación permanentemente actualizadas en la memoria –cuando ésta no presenta dificultades de adaptación- permitiría aseverar que la seguridad de las personas estará garantizada, con independencia por supuesto,  de las situaciones de estrés o de bloqueo emocional por la emergencia.

divendres, 17 de juliol del 2015

L'oficina Municipal d'Escolarització, ens discrimina.

 
  L'oficina Municipal d'Escolarització, ens discrimina al no reunir les condicions bàsiques d'accessibilitat per a tothom.

La OME o Oficina Municipal d'Escolarització C. Sant Isidre, 29 (08221 Terrassa) és l'organisme que s'ocupa de gestionar la escolarització de l'alumnat de la ciutat de Terrassa per les etapes de Primària i Secundària a tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat.

 
 
PROU BARRERES, volem conèixer quines mesures tenen previstes per acabar amb aquesta discriminació.
 

dijous, 18 de juny del 2015

Terrassa vol ser una ciutat per a totes les persones

Terrassa vol ser una ciutat per a totes les persones i que els actes i les activitats que s’hi organitzen també siguin oberts a tothom. Per aquest motiu és molt important preveure en l’organització i la informació de qualsevol esdeveniment les necessitats d’accessibilitat de tots els col·lectius. Cal vetllar perquè ningú deixi d’assistir o participar a les activitats que s’organitzen a la nostra ciutat per motius d’accessibilitat. És per això que s’estableixen els Criteris d’accessibilitat en l’organització d’actes públics a Terrassa, on es recullen les característiques que cal que reuneixi qualsevol acte o activitat que s’organitzi des de ’Ajuntament o des de qualsevol entitat de la ciutat.
 http://www.terrassa.cat/ca/accessibilitat-universal1
 
 
Web de l'Ajuntament de Terrassa
terrassa.cat

dimecres, 14 de gener del 2015

Grup Ajuda Mútua, PROU BARRERES!!

 
Oferim tallers i xerrades gratuïtes a totes les persones, especialment a qui viu una diversitat funcional (disCapacitat) que els ajudin a elevar l'autoestima i a créixer emocionalment. A més de ser una excel·lent excusa per sortir de casa i entaular amistats.
 
Dilluns, en el Casal Cívic Torre-Sana / Vilardell / Montserrat.
Carrer, Salamanca, 35 (08227 terrassa) Autobús línia 3
* de 10 a 11 Xerrades, treballs per treballar la ment.
* de 11 a 12 Flamenc adaptat amb Anna Roser http://melevantoflamenco.wordpress.com/
 
Dimarts, en el Espai Social Terrassa c/ Antoni maura,2 (08225) - bus lnies,8,9,5,4,
* de 10 a 12 Taller de pintura i dibuix
 
Dijous en el Casal Cívic Torre-Sana / Vilardell / Montserrat.
Carrer, Salamanca, 35 (08227 terrassa) Autobús línia 3
* de 10 a 11 de relaxació guiada
* De 11 a 12 taller de manualitats