El Consejo de Ministros aprobó el pasado 19 de febrero un real decreto por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación que supone regular, a nivel estatal, unas condiciones básicas de accesibilidad y de uso de edificios que eviten la discriminación de ciudadanos con algún tipo de discapacidad a la hora de acceder id'utilitzar instalaciones, edificios o locales, tanto públicos como privados.
Se trata de establecer un referente mínimo común de ámbito estatal que garantiza la igualdad y la no discriminación de las personas que residen en las diferentes Comunidades Autónomas. De esta manera, las modificaciones que se incorporan en el Código Técnico de la Edificación se han elaborado según el mandato de la Ley de Igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad, de 2003.
Esta Ley establece en su artículo décimo y en su disposición adicional novena de que el Gobierno regularía unas condiciones básicas de accesibilidad, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las Comunidades Autónomas ya las corporaciones locales.
De esta manera, el Código Técnico de la Edificación-una normativa estatal pionera y referente internacional que establece unas exigencias necesarias sobre la eficiencia energética y la protección frente al ruido en los edificios-se amplía y se enriquece, incorporando una demanda de los colectivos de personas discapacitadas. El Código se aprobó en 2006 y su entrada en vigor plena se produjo en 2009.
Así, el Código Técnico de la Edificación establece a partir de ahora unas condiciones mínimas de accesibilidad aplicables a todas las nuevas construcciones. Sin embargo, el objetivo de esta normativa es lograr una accesibilidad real y total y, de esta forma, se abordará su aplicación en los edificios y patrimonio que ya existen. Este es el punto de partida con el que abordará los futuros trabajos | trabajos la Comisión de Accesibilidad, que forma parte de la Comisión Técnica del Código Técnico de la Edificación.
Las medidas sobre seguridad de utilización que ya regulaba el Código Técnico de la Edificación se amplían para tener en cuenta su uso por parte de personas discapacitadas. Es el caso de elementos arquitectónicos como | como escaleras, desniveles, rampas, iluminación mínima o reducción del riesgo de atrapamiento.
En caso de incendio, por ejemplo, se incorporan nuevas exigencias que las personas con discapacidad puedan abandonar el edificio o alcanzar zonas seguras, como la creación de zonas de refugio, ascensores y salidas de emergencia accesibles.
La modificación del Código elimina también la llamada accesibilidad "de segundo nivel" que permitían algunas normativas autonómicas menos estrictos, que creaban itinerarios denominados "practicables". A partir de ahora, sólo se describe como único y obligatorio un "itinerario accesible" que debe cumplir las condiciones necesarias para la movilidad de las personas.
El principio de "accesibilidad para todos" amplía el número de colectivos beneficiados por estas novedades en el Código Técnico de la Edificación: además de las personas que se desplazan en silla de ruedas o invidentes, esta normativa básica incorpora necesidades de otros usuarios como los mayores, las personas con movilidad reducida o los ciudadanos con discapacidad auditiva o cognitiva.
En este sentido, el documento básico de accesibilidad prevé e incorpora otra serie de medidas específicas como | como estas:
Condiciones de las viviendas específicos para personas con discapacidad auditiva, plazas reservadas en locales o en espectáculos, o sistemas de bucle de inducción magnética en taquillas o mostradores de información.
Puntos de llamada y atención accesible en edificios públicos.
Contrastes visuales para que las personas con alguna discapacidad visual puedan percibir.
Pavimentos táctiles en la señalización de elementos potencialmente peligrosos (arrancadas | arranques de escaleras, desniveles, escala, etcétera), en itinerarios de las vías públicas o en los puntos de atención accesible en edificios públicos.
Señalización de alerta en las salidas de vehículos de aparcamientos públicos
El Ministerio de Vivienda ha consensuado este texto hoy aprobado por el Consejo de Ministros entre todos los col • lectivos implicados y las Comunidades Autónomas.
El Ministerio presentó en 2008 el borrador a los colectivos afectados, los agentes de la edificación implicados y Administraciones públicas. Recogidas numerosas alegaciones y propuestas, hace un año se formó un grupo de trabajo que a lo largo de 2009 trabajó intensamente para alcanzar el consenso técnico necesario, y ha informado, además, las Comunidades Autónomas de los acuerdos que ha ido adoptando.
Este grupo de trabajo ha estado formado por representantes del Ministerio de Vivienda, del CERMI, del Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y de los colectivos de arquitectos, aparejadores y promotores.
Fuente: Solidaridad Digital
dissabte, 27 de febrer del 2010
dissabte, 12 de desembre del 2009
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DISCAPACITAT 2009
Fa uns tres anys, diverses entitats vinculades a les persones amb discapacitat vam començar un nou camí amb l’Ajuntament de Terrassa. I li vam dir Taula de la Discapacitat.
Tots erem conscients de que hi havia molta feina per fer i de que les pautes que havíem seguit fins llavors no eren prou vàlides i ens portaven sovint al desencontre, al desencís i a la frustració.
Poc a poc, des de les primeres reunions en les que tots plegats vam abocar un munt de problemes i mancances que pateixen les persones amb discapacitat, vam anar descobrint que ens calia anar pas a pas. I es van començar a crear comissions de treball. Això ens va permetre conèixer a polítics i tècnics de cadascuna de les àrees, així com a membres de les altres entitats.
I va ser així com vam trobar el principal actiu de la Taula: la comunicació directe entre les persones que tenen els problemes i les que han de treballar per resoldre’ls. D’aquesta manera, tots hem après i, per tant, hem començat a ser més efectius. Per que l’altra lliçó és que, tot i ser molt important el debat, aquest no te cap sentit si no es plasma en una acció. Per petita que sembli.
També hem descobert que les necessitats de les persones no es poden compartimentar, que quan parlem de mobilitat o de lleure, també estem parlant d’accessibilitat i de recursos socials.
I que les necessitats d’una persona amb discapacitat física no son les mateixes que les d’una persona amb discapacitat intel·lectual.
Per això és tant important el treball transversal, tant des de la vessant dels tècnics fent partícips a les diferents àrees municipals, com des dels representats de les persones amb discapacitat que han de recollir la màxima diversitat que hi ha en aquest mon.
Ens queda un camí molt llarg, però l’hem de seguir caminant, i ho hem de fer parlant, aprenent, formant, sensibilitzant i, sobre tot, fent.
I ho hem de fer, tots, sota el nou paradigma que fa uns anys s’està imposant cada cop amb més força. Estem passant dels conceptes de caritat, de compassió, d’assistència social al dels drets. Al llarg de la història, la lluita pels drets civils ha estat una constant: tots recordem els moviments per la no discriminació a les persones per raó de la seva raça, per raó del seu génere, per raó de la seva orientació sexual. Tots sabem el que és el racisme, el masclisme, la homofòbia. Doncs bé, nosaltres hem de lluitar per la no discriminació de les persones amb discapacitat. Hem de desterrar el “minusvalidisme” de la nostra societat.
Un fet cabdal va ser l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides pels drets de les persones amb discapacitat i la seva ratificació pel nostre Estat, on forma part de l’ordenament jurídic des de Maig del 2008. A iniciativa de la Taula, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar unànimement la seva adhesió a aquest Tractat. De tots nosaltres depèn que tant la lletra com l’esperit d’aquesta norma no es quedi en el paper, sinó que realment serveixi per anar eliminant tantes i tantes situacions que les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen diàriament.
Quan una persona no pot entrar a una botiga a comprar-se unes sabates, perquè hi ha un esglaó que l’impedeix entrar en la seva cadira de rodes, està sent discriminada.
Quan una persona no pot pujar en un transport públic, perquè no està adaptat, està sent discriminada
Quan un nen no pot fer servir cap joc en un parc infantil, per raó de la seva discapacitat, està sent discriminat.
Quan una persona no pot portar a terme el seu projecte de vida de forma independent, perquè li manca un assistent personal, està sent discriminada.
Quan una persona amb discapacitat no pot aparcar en una zona reservada, perquè està ocupada per un vehicle no autoritzat, està sent discriminada.
Com veieu, aquests són alguns dels molts reptes, molt importants per a moltes persones, però si som conscients dels nostres actius, ens adonarem que els podem aconseguir.
Estem en una ciutat que, tradicionalment, ha estat capdavantera en la promoció de recursos i serveis especialitzats. Una ciutat que ha fet seu el lema: “tothom suma”.
Tenim una xarxa d’entitats disposades a treballar colze amb colze amb l’administració, aportant el coneixement precís de les necessitats, mancances i recursos actuals. Però també disposades a reivindicar i a lluitar el que calgui quan les coses no es facin bé.
Tenim uns tècnics municipals preparats i amb una predisposició exemplar per a aprendre tot allò que només es coneix quan es viu, i per a ensenyar allò que molts desconeixem.
Tenim professionals en tots els àmbits que, dia a dia, fan amb el seu treball, la seva dedicació, la seva humanitat, que la vida de les persones amb discapacitat sigui millor: mestres, monitors, professionals de la salut, treballadors dels transports adaptats, voluntaris, cuidadors….
Què ens cal? Que les persones en les que hem delegat com a ciutadans la responsabilitat de la gestió pública: alcalde, regidors, diputats, posin la seva voluntat, però també els recursos, materials i organitzatius, necessaris perquè aquest enorme potencial humà no sigui malbaratat.
Per això us demanem des de la Taula de la Discapacitat que amb les vostres decisions, amb els vostres pressupostos, amb les vostres actuacions en el dia a dia, ens ajudeu a fer de Terrassa la veritable Ciutat de les Persones.
Fa uns tres anys, diverses entitats vinculades a les persones amb discapacitat vam començar un nou camí amb l’Ajuntament de Terrassa. I li vam dir Taula de la Discapacitat.
Tots erem conscients de que hi havia molta feina per fer i de que les pautes que havíem seguit fins llavors no eren prou vàlides i ens portaven sovint al desencontre, al desencís i a la frustració.
Poc a poc, des de les primeres reunions en les que tots plegats vam abocar un munt de problemes i mancances que pateixen les persones amb discapacitat, vam anar descobrint que ens calia anar pas a pas. I es van començar a crear comissions de treball. Això ens va permetre conèixer a polítics i tècnics de cadascuna de les àrees, així com a membres de les altres entitats.
I va ser així com vam trobar el principal actiu de la Taula: la comunicació directe entre les persones que tenen els problemes i les que han de treballar per resoldre’ls. D’aquesta manera, tots hem après i, per tant, hem començat a ser més efectius. Per que l’altra lliçó és que, tot i ser molt important el debat, aquest no te cap sentit si no es plasma en una acció. Per petita que sembli.
També hem descobert que les necessitats de les persones no es poden compartimentar, que quan parlem de mobilitat o de lleure, també estem parlant d’accessibilitat i de recursos socials.
I que les necessitats d’una persona amb discapacitat física no son les mateixes que les d’una persona amb discapacitat intel·lectual.
Per això és tant important el treball transversal, tant des de la vessant dels tècnics fent partícips a les diferents àrees municipals, com des dels representats de les persones amb discapacitat que han de recollir la màxima diversitat que hi ha en aquest mon.
Ens queda un camí molt llarg, però l’hem de seguir caminant, i ho hem de fer parlant, aprenent, formant, sensibilitzant i, sobre tot, fent.
I ho hem de fer, tots, sota el nou paradigma que fa uns anys s’està imposant cada cop amb més força. Estem passant dels conceptes de caritat, de compassió, d’assistència social al dels drets. Al llarg de la història, la lluita pels drets civils ha estat una constant: tots recordem els moviments per la no discriminació a les persones per raó de la seva raça, per raó del seu génere, per raó de la seva orientació sexual. Tots sabem el que és el racisme, el masclisme, la homofòbia. Doncs bé, nosaltres hem de lluitar per la no discriminació de les persones amb discapacitat. Hem de desterrar el “minusvalidisme” de la nostra societat.
Un fet cabdal va ser l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides pels drets de les persones amb discapacitat i la seva ratificació pel nostre Estat, on forma part de l’ordenament jurídic des de Maig del 2008. A iniciativa de la Taula, l’Ajuntament de Terrassa va aprovar unànimement la seva adhesió a aquest Tractat. De tots nosaltres depèn que tant la lletra com l’esperit d’aquesta norma no es quedi en el paper, sinó que realment serveixi per anar eliminant tantes i tantes situacions que les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen diàriament.
Quan una persona no pot entrar a una botiga a comprar-se unes sabates, perquè hi ha un esglaó que l’impedeix entrar en la seva cadira de rodes, està sent discriminada.
Quan una persona no pot pujar en un transport públic, perquè no està adaptat, està sent discriminada
Quan un nen no pot fer servir cap joc en un parc infantil, per raó de la seva discapacitat, està sent discriminat.
Quan una persona no pot portar a terme el seu projecte de vida de forma independent, perquè li manca un assistent personal, està sent discriminada.
Quan una persona amb discapacitat no pot aparcar en una zona reservada, perquè està ocupada per un vehicle no autoritzat, està sent discriminada.
Com veieu, aquests són alguns dels molts reptes, molt importants per a moltes persones, però si som conscients dels nostres actius, ens adonarem que els podem aconseguir.
Estem en una ciutat que, tradicionalment, ha estat capdavantera en la promoció de recursos i serveis especialitzats. Una ciutat que ha fet seu el lema: “tothom suma”.
Tenim una xarxa d’entitats disposades a treballar colze amb colze amb l’administració, aportant el coneixement precís de les necessitats, mancances i recursos actuals. Però també disposades a reivindicar i a lluitar el que calgui quan les coses no es facin bé.
Tenim uns tècnics municipals preparats i amb una predisposició exemplar per a aprendre tot allò que només es coneix quan es viu, i per a ensenyar allò que molts desconeixem.
Tenim professionals en tots els àmbits que, dia a dia, fan amb el seu treball, la seva dedicació, la seva humanitat, que la vida de les persones amb discapacitat sigui millor: mestres, monitors, professionals de la salut, treballadors dels transports adaptats, voluntaris, cuidadors….
Què ens cal? Que les persones en les que hem delegat com a ciutadans la responsabilitat de la gestió pública: alcalde, regidors, diputats, posin la seva voluntat, però també els recursos, materials i organitzatius, necessaris perquè aquest enorme potencial humà no sigui malbaratat.
Per això us demanem des de la Taula de la Discapacitat que amb les vostres decisions, amb els vostres pressupostos, amb les vostres actuacions en el dia a dia, ens ajudeu a fer de Terrassa la veritable Ciutat de les Persones.
dijous, 23 de juliol del 2009
La FAVT i Dismifísics lluitaran plegades per una de ciutat que no discrimini ningú
La FAVT i Dismifísics lluitaran plegades per una de ciutat que no discrimini ningú
Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals
Una ciutat que pugui garantir l'accessibilitat integral de les persones en la construcció d'edificis, l'urbanisme, el transport, la comunicació i els serveis. Aquest és l’objectiu del protocol d'actuació en pro d'un nou model de ciutat que han signat aquest dimecres la Federació d'Associació de Veïns de Terrassa (FAVT) i DISMIFISICS (Terrassencs Disminuïts Físics Associats) Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals i és imprescindible per a la participació social i econòmica en igualtat d'oportunitats. Per això, volen que Terrassa sigui accessible per tothom amb tots els canvis que això comporta.José Luís García, responsable veïnal del Pla Integral d’Accessibilitat per a Terrassa “El que es busca, el que es pretén és una accessibilitat per tothom, aquesta accessibilitat implica que una persona amb discapacitat pugui tenir un lliure accés a on vulgui anar. Això vol dir un canvi de mentalitat, un canvi en el disseny, un canvi en les estructures, un canvi en la mentalitat de les persones” Ambdues entitats es comprometen mitjançant aquest acord, a fomentar la normalització i participació de les persones discapacitades en qualsevol dels òrgans de participació i consulta existents a la ciutat de Terrassa.Salvador Torres, President de DISMIFISIC “per poder ajudar a l’Administració a que les persones amb mobilitat reduïda tinguem un nivell de vida més digne a la nostra ciutat, per això la FAVT i DISMIFISIC hem arribat a l’acord de fomentar la normalització i la participació de persones discapacitades a la nostra ciutat de Terrassa”
L’acord proposa defensar el concepte de "mobilitat sostenible" mes enllà del medi ambient, prenent com a indicadors de sostenibilitat urbana als discapacitats, les persones amb mobilitat reduïda i els nens.
Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals
Una ciutat que pugui garantir l'accessibilitat integral de les persones en la construcció d'edificis, l'urbanisme, el transport, la comunicació i els serveis. Aquest és l’objectiu del protocol d'actuació en pro d'un nou model de ciutat que han signat aquest dimecres la Federació d'Associació de Veïns de Terrassa (FAVT) i DISMIFISICS (Terrassencs Disminuïts Físics Associats) Per aquestes entitats l'accessibilitat integral és el dret bàsic que garanteix la no-discriminació per raons d'edat, discapacitat o característiques funcionals i és imprescindible per a la participació social i econòmica en igualtat d'oportunitats. Per això, volen que Terrassa sigui accessible per tothom amb tots els canvis que això comporta.José Luís García, responsable veïnal del Pla Integral d’Accessibilitat per a Terrassa “El que es busca, el que es pretén és una accessibilitat per tothom, aquesta accessibilitat implica que una persona amb discapacitat pugui tenir un lliure accés a on vulgui anar. Això vol dir un canvi de mentalitat, un canvi en el disseny, un canvi en les estructures, un canvi en la mentalitat de les persones” Ambdues entitats es comprometen mitjançant aquest acord, a fomentar la normalització i participació de les persones discapacitades en qualsevol dels òrgans de participació i consulta existents a la ciutat de Terrassa.Salvador Torres, President de DISMIFISIC “per poder ajudar a l’Administració a que les persones amb mobilitat reduïda tinguem un nivell de vida més digne a la nostra ciutat, per això la FAVT i DISMIFISIC hem arribat a l’acord de fomentar la normalització i la participació de persones discapacitades a la nostra ciutat de Terrassa”
L’acord proposa defensar el concepte de "mobilitat sostenible" mes enllà del medi ambient, prenent com a indicadors de sostenibilitat urbana als discapacitats, les persones amb mobilitat reduïda i els nens.
dimarts, 7 de juliol del 2009
Dismifisics impulsa, junt amb altres entitats, una jornada de sensibilització sobre discapacitat
Dismifisics impulsa, junt amb altres entitats, una jornada de sensibilització sobre discapacitat
Sota el lema ‘Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat’, l’associació Terrassencs Disminuïts Físics Associats, juntament amb l’Associació de Veïns de Can Boada del Pi, Creu Roja, Voluntaris de Terrassa, l’Associació de Persones Sordes de Terra i l’Ajuntament de Terrassa, organitzen el proper dissabte 11 de juliol una jornada adreçada als més petits que té l’objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat. Serà al Casal de Can Boada a partir de les 11 del matí i fins a les 14 h.
Durant tres hores els nens i nenes que s’apropin a Can Boada tindran l’oportunitat, mitjançant diferents jocs i activitats, d’experimentar les dificultats amb què es troben quotidianament les persones amb discapacitat.
En aquesta jornada, que compta amb el suport de la Confederació ECOM Catalunya, hi col·laboren també AVAN, ONCE, PRODIS, C.M. Horitzó i FUPAR.
Sota el lema ‘Desperta la sensibilitat i apropa’t a la discapacitat’, l’associació Terrassencs Disminuïts Físics Associats, juntament amb l’Associació de Veïns de Can Boada del Pi, Creu Roja, Voluntaris de Terrassa, l’Associació de Persones Sordes de Terra i l’Ajuntament de Terrassa, organitzen el proper dissabte 11 de juliol una jornada adreçada als més petits que té l’objectiu de sensibilitzar sobre la discapacitat. Serà al Casal de Can Boada a partir de les 11 del matí i fins a les 14 h.
Durant tres hores els nens i nenes que s’apropin a Can Boada tindran l’oportunitat, mitjançant diferents jocs i activitats, d’experimentar les dificultats amb què es troben quotidianament les persones amb discapacitat.
En aquesta jornada, que compta amb el suport de la Confederació ECOM Catalunya, hi col·laboren també AVAN, ONCE, PRODIS, C.M. Horitzó i FUPAR.
dilluns, 29 de juny del 2009
Conveni entre FAVT I DISMIFISICS per garantir una major accessibilitat a tots els barris
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=1852El Pla de Barris de La Maurina centra la darrera assemblea de la FAVT
Representants de Ca n'Anglada han compartit les seves experiències amb els veïns de La Maurina, la propera zona que es beneficiarà d'un Pla de Barris. La FAVT també ha signat un conveni amb Dismifísics
A Terrassa s’està engegant un nou Pla de Barris, el de La Maurina. Aquesta vegada, però, els veïns d’aquest barri el podran afrontar amb una experiència prèvia a la ciutat, la que s’ha fet als darrers anys a Ca n’Anglada. És per això que la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa ha organitzat aquest dissabte un debat entorn el Pla de Barris. Hi han participat representants del projecte que s’ha fet a Ca n’Anglada, del que ve a La Maurina i del que es vol presentar, a Can Palet.El proper 9 de juliol s’acabarà el termini perquè els veïns presentin propostes i suggeriments sobre què cal fer a La Maurina. Ara bé, hi ha dues qüestions importants que de ben segur seran les primeres a tractar, tal i com ha recordat Joan Centelles, president AVV de La Maurina: “Els dos temes més importants que segurament tractarem serà tota la urbanització de l’entorn dels pisos de la Vitassa i què fem amb l’equipament previst per la plaça de la Maurina.”El president de l’Associació de Veïns de Ca N’Anglada, Felipe Arenas, ha recomanat al seu homòleg de La Maurina que creï un programa de comunicació i que faci una valoració del Pla de Barris quan el projecte arribi a l’equador: “Són dues coses que no vam tenir i que són molt importants per fer una valoració de com va, què estem fent bé i què no estem fent bé.”D’altra banda, hi ha hagut assemblea ordinària de la FAVT, en la qual s’ha signat un conveni amb Dismifísics per garantir una major accessibilitat a tots els barris.
Representants de Ca n'Anglada han compartit les seves experiències amb els veïns de La Maurina, la propera zona que es beneficiarà d'un Pla de Barris. La FAVT també ha signat un conveni amb Dismifísics
A Terrassa s’està engegant un nou Pla de Barris, el de La Maurina. Aquesta vegada, però, els veïns d’aquest barri el podran afrontar amb una experiència prèvia a la ciutat, la que s’ha fet als darrers anys a Ca n’Anglada. És per això que la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa ha organitzat aquest dissabte un debat entorn el Pla de Barris. Hi han participat representants del projecte que s’ha fet a Ca n’Anglada, del que ve a La Maurina i del que es vol presentar, a Can Palet.El proper 9 de juliol s’acabarà el termini perquè els veïns presentin propostes i suggeriments sobre què cal fer a La Maurina. Ara bé, hi ha dues qüestions importants que de ben segur seran les primeres a tractar, tal i com ha recordat Joan Centelles, president AVV de La Maurina: “Els dos temes més importants que segurament tractarem serà tota la urbanització de l’entorn dels pisos de la Vitassa i què fem amb l’equipament previst per la plaça de la Maurina.”El president de l’Associació de Veïns de Ca N’Anglada, Felipe Arenas, ha recomanat al seu homòleg de La Maurina que creï un programa de comunicació i que faci una valoració del Pla de Barris quan el projecte arribi a l’equador: “Són dues coses que no vam tenir i que són molt importants per fer una valoració de com va, què estem fent bé i què no estem fent bé.”D’altra banda, hi ha hagut assemblea ordinària de la FAVT, en la qual s’ha signat un conveni amb Dismifísics per garantir una major accessibilitat a tots els barris.
dijous, 30 d’abril del 2009
Dismifísics denuncia que les rampes de molts autobusos de Tmesa de Terrassa no funcionen des de fa temps
La junta de Dismifísics, entitat adherida a ECOM, va acordar a la darrera reunió de la seva junta directiva dur a terme diverses accions per denunciar que molts dels autobusos de Tmesa que comptem amb rampes d’accés per a persones usuàries de cadires de rodes tenen el sistema avariat.
Entre les accions més immediates destaca la de dur a terme una inspecció exhaustiva dels autobusos de Tmesa, per part dels membres de l’entitat, que els permetrà elaborar un cens real dels autobusos que, malgrat disposar dels sistema d’accessibilitat, segueixen sense ser accessibles perquè no estan funcionant.
La decisió no es pren a la lleugera. ‘Portem més d’un any i mig reunint-nos amb els responsables de l’empresa i amb els representants polítics per informar-los de la situació’, explica el portaveu de Dismifísics, Jordi Dueso. Una situació, afegeix ‘que es ve repetint de forma generalitzada en autobusos de totes les línies i en totes les franges horàries. Resulta inadmissible que, malgrat les queixes reiterades no es posi remei a aquesta situació. Aquesta deixadesa suposa una falta de respecte i una actitud discriminatòria cap a les persones que hem de desplaçar-nos en cadira de rodes’.
Per il•lustrar aquesta discriminació, Duesa comenta que ‘si la porta d’un autobús no s’obra ni es tanca perquè està espatllada, aquesta autobús es queda a les cotxeres i és substituït per un altre. Però quan les rampes d’accés per disminuïts estan espatllades aquest autobús segueix circulant i els conductors es limiten a dir que no funcionen, sense més. I nosaltres ens hem de quedar a terra. És escandalós’.
Per aquest motiu, a més d’elaborar un cens d’autobusos adaptats que tenen la rampa espatllada, Dismifísics reivindica que es posi a disposició dels usuaris que es desplacen en cadira de rodes un taxi adaptat en cas que el sistema d’accés al bus estigui espatllat. I que s’imposi una sanció econòmica a Tmsa cada cop que es produeixi aquesta situació.
A modus d’exemple. Jordi Dueso relata que, el passat 29 de gener, esperant un autobús de la línia nou a la parada de Doré ‘van passar dos autobusos teòricament adaptats i en cap dels dos vaig poder pujar per inoperància del sistema. Vaig trucar a Tmesa per informa de la situació però em van dir que no hi havia cap responsable amb qui poder parlar. A dia d’avui, encara estic esperant la resposta’.
El cas d’aquest jove no és únic. ‘Són moltes les persones que es posen en contacte amb Dismifísics per explicar-nos situacions idèntiques. I s’ha de tenir en compte que nosaltres som un col•lectiu que necessitem, com la resta de ciutadans, el transport públic per desplaçar-nos per la ciutat’.
Des de Dismifísics també s’insisteix en què ‘Tmesa ha de respondre, però també ha de respondre el servei de taxis de la ciutat. El 2002, es va aprovar en el ple que a Terrassa hi havia d’haver com a mínim sis taxis adaptats per persones que es desplacen en cadira de rodes i actualment només comptem amb dos vehicles d’aquestes característiques que, a més, no sempre estan disponibles’.
Es calcula que uns tres mil terrassencs requereixen de sistemes de transport públic adaptat.
Font: Diari de Terrassa
Entre les accions més immediates destaca la de dur a terme una inspecció exhaustiva dels autobusos de Tmesa, per part dels membres de l’entitat, que els permetrà elaborar un cens real dels autobusos que, malgrat disposar dels sistema d’accessibilitat, segueixen sense ser accessibles perquè no estan funcionant.
La decisió no es pren a la lleugera. ‘Portem més d’un any i mig reunint-nos amb els responsables de l’empresa i amb els representants polítics per informar-los de la situació’, explica el portaveu de Dismifísics, Jordi Dueso. Una situació, afegeix ‘que es ve repetint de forma generalitzada en autobusos de totes les línies i en totes les franges horàries. Resulta inadmissible que, malgrat les queixes reiterades no es posi remei a aquesta situació. Aquesta deixadesa suposa una falta de respecte i una actitud discriminatòria cap a les persones que hem de desplaçar-nos en cadira de rodes’.
Per il•lustrar aquesta discriminació, Duesa comenta que ‘si la porta d’un autobús no s’obra ni es tanca perquè està espatllada, aquesta autobús es queda a les cotxeres i és substituït per un altre. Però quan les rampes d’accés per disminuïts estan espatllades aquest autobús segueix circulant i els conductors es limiten a dir que no funcionen, sense més. I nosaltres ens hem de quedar a terra. És escandalós’.
Per aquest motiu, a més d’elaborar un cens d’autobusos adaptats que tenen la rampa espatllada, Dismifísics reivindica que es posi a disposició dels usuaris que es desplacen en cadira de rodes un taxi adaptat en cas que el sistema d’accés al bus estigui espatllat. I que s’imposi una sanció econòmica a Tmsa cada cop que es produeixi aquesta situació.
A modus d’exemple. Jordi Dueso relata que, el passat 29 de gener, esperant un autobús de la línia nou a la parada de Doré ‘van passar dos autobusos teòricament adaptats i en cap dels dos vaig poder pujar per inoperància del sistema. Vaig trucar a Tmesa per informa de la situació però em van dir que no hi havia cap responsable amb qui poder parlar. A dia d’avui, encara estic esperant la resposta’.
El cas d’aquest jove no és únic. ‘Són moltes les persones que es posen en contacte amb Dismifísics per explicar-nos situacions idèntiques. I s’ha de tenir en compte que nosaltres som un col•lectiu que necessitem, com la resta de ciutadans, el transport públic per desplaçar-nos per la ciutat’.
Des de Dismifísics també s’insisteix en què ‘Tmesa ha de respondre, però també ha de respondre el servei de taxis de la ciutat. El 2002, es va aprovar en el ple que a Terrassa hi havia d’haver com a mínim sis taxis adaptats per persones que es desplacen en cadira de rodes i actualment només comptem amb dos vehicles d’aquestes característiques que, a més, no sempre estan disponibles’.
Es calcula que uns tres mil terrassencs requereixen de sistemes de transport públic adaptat.
Font: Diari de Terrassa
Dismifísics reclama millores d'accessibilitat en els comerços i més taxis adaptats
L'entitat considera inútil que les botigues adaptin l'interior per a persones amb mobilitat reduïda si no es fa el mateix amb l'accés. El mateix passa, diuen, amb els nous jutjats. En transport, denuncien que només hi ha 2 taxis adaptats
Dismifísics continua reivindicant el dret dels disminuïts físics a desplaçar-se per si sols per tota la ciutat, un somni encara lluny de fer-se realitat, tot i reconèixer que s’estan fent avenços. Mentrestant volen tenir dret a circular pels carrils bici, sovint l’única possibilitat per desplaçar-se per la ciutat.Dismifísics denuncia que encara hi ha moltes voreres sense rampa per a les persones que van amb cadira de rodes. En aquest sentit, troben incongruent que s’adaptin per dins edificis i locals i en canvi no s’hi pugui accedir. Posen com a exemple els nous jutjats, un edifici totalment adaptat però al que les voreres de la Rambleta no permeten d'arribar-hi amb cadira de rodes. L’Ajuntament els ha promès que aquest any s’incorporaran 1.100 rampes a tota la ciutat. Però on Dismifísics veu més feina a fer és en l’entrada als comerços. En aquest sentit, consideren inútil que les botigues adaptin l’interior per a les persones amb mobilitat reduïda però, en canvi, sovint no s’hi pugui entrar per desconeixement de la norma.Pel que fa al transport públic, Dismifísics aplaudeix la incorporació, aquesta mateixa setmana, de 13 nous autobusos de doble rampa, automàtica i manual. Tot i així, continuen reclamant que s’adaptin les parades per poder facilitar l’accés als autobusos així com la seva gratuïtat. On veuen més mancances és al servei de taxi. Avui només hi ha dues unitats adaptades quan el 2002 ja se’n van prometre quatre més. A Sabadell en tenen vuit i sovint és més ràpid cridar un taxi d'aquesta ciutat o de Rubí que no pas de Terrassa. Dismifísics espera seure en una mateixa taula amb els regidors de Comerç, Urbanisme i Medi Ambient. L’Ajuntament posarà en marxa una campanya de comunicació per concienciar la població.
Dismifísics continua reivindicant el dret dels disminuïts físics a desplaçar-se per si sols per tota la ciutat, un somni encara lluny de fer-se realitat, tot i reconèixer que s’estan fent avenços. Mentrestant volen tenir dret a circular pels carrils bici, sovint l’única possibilitat per desplaçar-se per la ciutat.Dismifísics denuncia que encara hi ha moltes voreres sense rampa per a les persones que van amb cadira de rodes. En aquest sentit, troben incongruent que s’adaptin per dins edificis i locals i en canvi no s’hi pugui accedir. Posen com a exemple els nous jutjats, un edifici totalment adaptat però al que les voreres de la Rambleta no permeten d'arribar-hi amb cadira de rodes. L’Ajuntament els ha promès que aquest any s’incorporaran 1.100 rampes a tota la ciutat. Però on Dismifísics veu més feina a fer és en l’entrada als comerços. En aquest sentit, consideren inútil que les botigues adaptin l’interior per a les persones amb mobilitat reduïda però, en canvi, sovint no s’hi pugui entrar per desconeixement de la norma.Pel que fa al transport públic, Dismifísics aplaudeix la incorporació, aquesta mateixa setmana, de 13 nous autobusos de doble rampa, automàtica i manual. Tot i així, continuen reclamant que s’adaptin les parades per poder facilitar l’accés als autobusos així com la seva gratuïtat. On veuen més mancances és al servei de taxi. Avui només hi ha dues unitats adaptades quan el 2002 ja se’n van prometre quatre més. A Sabadell en tenen vuit i sovint és més ràpid cridar un taxi d'aquesta ciutat o de Rubí que no pas de Terrassa. Dismifísics espera seure en una mateixa taula amb els regidors de Comerç, Urbanisme i Medi Ambient. L’Ajuntament posarà en marxa una campanya de comunicació per concienciar la població.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)