SUBVENCIONS PER A LA REHABILITACIÓ D’EDIFICIS D’ÚS RESIDENCIAL

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha fet pública la convocatòria per l’any 2016 per a la concessió de subvencions destinades a rehabilitar elements comuns i espais privatius comunitaris d'edificis d'ús residencial, per obres de conservació, millora de la qualitat i sostenibilitat o per realitzar ajustos raonables en matèria d'accessibilitat.

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgVJo9e_RI5hG4HwAiZMHNFg2&folderid=flinbox&attindex=0&cp=-1&attdepth=0&n=2348334

L’autèntica inclusió social no és la que es verbalitza sinó la que es practica

 

Al llarg de la història, les persones amb diversitat funcional (discapacitat) han estat etiquetades amb una infinitat d’adjectius com ara invàlid, minusvàlid, discapacitat o disminuït, conceptes pejoratius que solament remarquen aspectes negatius i permeten que la societat continuï tenint una visió esbiaixada i allunyada de la realitat. Això facilita la segregació i la vulneració constant dels drets més fonamentals com la formació, el treball o la inclusió en la societat.

Les persones amb diversitat funcional lluitem diàriament per què sens reconeguin els nostres drets i fomentem una societat inclusiva on tothom sigui respectat i valorat. Un aspecte bàsic per una convivència respectuosa és el bon tracte, com dirigir-se a les persones, el llenguatge és el primer pas per mostrar realment que som una societat inclusiva.

El mateix ajuntament de Terrassa mostra una clara intenció d’aquesta inclusió amb la regidoria de Capacitats Diverses i Accessibilitat, també creant l’oficina d’atenció ciutadana amb la responsabilitat de promoure els drets de les persones amb capacitats diverses i l’accessibilitat universal a la ciutat. Per altra banda, trobem òrgans participatius com la Taula de la discapacitat o la Comissió d’Accessibilitat que neixen com a resultat del Pacte Terrassa per a l’Accessibilitat Universal. El Pacte es va signar l’any 2012 per implicar globalment la ciutadania en les transformacions de la ciutat.

Realment s’està transformat la ciutat?. Hi ha suficient responsabilitat per promoure els drets de totes les persones?. Estem assolint els reptes per tenir una accessibilitat universal? Treballem en el camí de la inclusió o estem en una cruïlla d’inconsciència?. Observant el rètol de “Centre d’Atenció a Disminuïts Terrassa” del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, em sorgeixen molts dubtes. Veritablement els responsables en treballar per l’Accessibilitat Universal estan compromesos en fer-ho realitat?.

L’Associació Prou Barreres demana la retirada immediata de la placa i que es substitueixi per un altre que no sigui ofensiva.

“GRÀCIES SR.BARCENAS"

“GRÀCIES SR.BARCENAS.
Com afectat per una diversitat funcional (D.F.) ,abans en dèiem discapacitat,voldria agrair des d’aqui a tots els Medis de comunicació la divulgació tan clara i fefaent de l’última fanfarronada de nen malcriat i maleducat del sr. Bárcenas en aparcar el seu vehicle en una plaça reservada per a persones amb (D.F.) a Vielha.
Quan ho vaig veure em vaig sentir molt ofès,però alhora content perquè el sr. Bárcenas servia per alguna cosa bona.Feia palés un fet molt habitual en centres comercials i de oci en el que trobar una plaça per a (D.F.) lliure és quasi impossible, la major part estàn ocupades per vehicles sense la targeta distintiva i si pots recriminar-li el fet al propietari,la resposta sempre és la mateixa,”si només han sigut cinc minuts”.En el cas del sr. Bárcenas la seva (D.F.) en moral i ética no li permeten comprendre l’abast de la seva acció,però ja és hora que la gent se’n adoni de que una plaça reservada d’aquesta mena no és cap privilegi,és un dret de tota persona amb (D.F.),fins i tot del sr. Bárcenas si fos el cas.
Albert Escolà (37.269.494 H)
Prou Barreres-Terrassa”

El vehicle de TMESA que tingui una rampa avariada, sigui retirat de la circulació.

 Seguint amb el nostre compromís en defensa del Pacte Terrassa per a l’accessibilitat universal

Fem constatar que:

A conseqüència de l’adquisició de vehicles de segona mà per part de TMESA (Transports Municipals Egara), hem comprovat que aquests autobusos tenen rampes elèctriques i que aquesta setmana una d’elles es va avariar, per aquest motiu, una persona amb diversitat funcional no va poder accedir al vehicle. Aquestes accions vulneren els drets de les persones i per tant és un fet discriminatori.

DEMANEM

Que qualsevol vehicle de TMESA que tingui una rampa avariada i/o un problema que impedeixi accedir al vehicle, sigui immediatament retirat de la circulació.

També demanem parades d’autobús accessibles per tothom, encara que aquestes siguin provisionals, totes han de complir les condicions d’accessibilitat, no tan sols la pròpia parada sinó també l’accés a aquesta.

Ajuts PUA 2016 i els Ajuts de suport a l’autonomia en la pròpia llar 2016.

Ajuts PUA 2016 i els Ajuts de suport a l’autonomia en la pròpia llar 2016. Us adjuntem la informació corresponent i les síntesis de les dues convocatòries que hem fet des d’ECOM, per si és del vostre interès.

 

El termini de presentació de sol·licituds és de 2 mesos a comptar de l’endemà de la data de la publicació (18 de juny) i fins el 17 d’agost de 2016.

 

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgKefd-Vw45hGT1HjjtRk7sA2&folderid=flsent&attindex=0&cp=-1&attdepth=0&n=43006704

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgoEBGKl445hGBIrSZuv7xJg2&folderid=flsent&attindex=1&cp=-1&attdepth=1&n=86277934

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgoEBGKl445hGBIrSZuv7xJg2&folderid=flsent&attindex=2&cp=-1&attdepth=2&n=26400371

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgoEBGKl445hGBIrSZuv7xJg2&folderid=flsent&attindex=3&cp=-1&attdepth=3&n=27404164

https://dub115.mail.live.com/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=mgoEBGKl445hGBIrSZuv7xJg2&folderid=flsent&attindex=4&cp=-1&attdepth=4&n=77747940

FGC,corregeixin i millorin les noves estacions.

Des de PROU BARRERES en el marc del Pacte Terrassa per a l’accessibilitat universal, sol·licitem que es corregeixin i millorin les noves estacions, perquè siguin realment accessibles per a totes les persones, tinguin les capacitats que tinguin.

L'Ajuntament - Ajuntament de Terrassa

Web de l'Ajuntament de Terrassa

www.terrassa.cat

UN CASO RARO DE ABOGADO INCÍVICO

Aparcando en zona reservada a personas con movilidad reducida.
Una cosa es la formación técnica y otra bien distinta es la formación humana, a la vista del contenido del escrito en Diario de Terrassa del pasado 27.02.2016 titulado “El Ayuntamiento no puede multar en los parkings comerciales” nos gustaría ofrecerles unas puntualizaciones, dudamos que todos entiendan el contenido de nuestras observaciones, de todos modos lo intentamos.
Sin planteárselo o quizás sí o por pura casualidad Diario de Terrassa ha dado en el centro del problema al mismo tiempo que ha colaborado activamente en el hecho de fomentar “comportamientos reprochables y fatales desde el punto de vista de la decencia cívica” tal y como expone la sentencia, una sentencia nos guste o no totalmente ajustada a derecho que, sin duda y sin ser ese el objetivo, viene a constatar que quizás por falta de interés para evitarlo existan comportamientos que se podrían calificar como “ fatalmente reprochables” siguiendo el texto de la sentencia y de la lógica humana. En efecto, dice la susodicha sentencia que “ es el titular (el centro comercial) quien tiene potestad para garantizar el efectivo cumplimiento por terceros de dichas normas de buen uso y funcionamiento ” pero bien es cierto que no todos los centros comerciales disponen de un servicio de vigilancia que por otro lado no sería necesario si el nivel general de empatía estuviese dentro de lo humanamente aceptable. El demandante sin duda es buen conocedor de la normativa vigente pero a su nivel de civismo le queda un largo recorrido para estar a la altura que en verdad debiera corresponder a la categoría de un letrado en ejercicio. 
Somos conscientes de que lo más difícil de lograr es, en efecto, un cambio de mentalidad en las personas, entendemos que no es necesario prohibir tirar basura a la vía pública para no tirarla o prohibir expulsar aguas menores para no hacerlo o prohibir pisar el césped por no saber hacer un buen uso del mismo, aun hay quien no se ha enterado de la importancia de cuidar la cosa pública, con un cambio de mentalidad no sería necesaria tanta prohibición.
Para quien aún no haya entendido nada de lo que aquí exponemos le invitamos a que, durante las próximas semanas, intente desarrollar su vida sobre una silla de ruedas desde la primera hora del día hasta la hora de ir a dormir, entonces es cuando tendrá conciencia de los impedimentos que muchas personas tienen para desarrollar su vida cotidiana, quizás eso permita a mas de uno entender las cosas de otro modo y seguramente jamás volverá a ocupar una plaza reservada, estará entonces en el camino de orientar su vida de un modo más humano. En cualquier caso, aun contra corriente, seguiremos por el camino de lograr un entorno y un mundo que realmente sea para todos. !!
Prou Barreres. Terrassa Marzo 2016

Prou Barreres, pels drets de les persones amb discapacitat

7 gener 2016                                                                                                       

Sobre el paper, la llei garanteix la igualtat i la no discriminació de les persones i col·lectius, però la realitat és ben altra. Ho saben molt bé les persones amb diversitat funcional, que no poden passejar tranquil·lament per la ciutat ni accedir a molts locals públics. Prou Barreres mobilitza per drets iguals per a tothom.

---

 

La Montse i en Joan esperen en un bar a prop de la plaça Lluís Companys, un dels pocs a la ciutat amb accés lliure per a persones amb discapacitat o diversitat funcional. Són membres de l’associació Prou Barreres (PB), una entitat egarenca que organitza aquest col·lectiu en la lluita pels seus dret, «que són drets humans», alerten.
«Quan vaig començar a superar la meva part personal, que em va costar una mica», relata la Montse Hernández, que va patir una pòlio abans de fer el primer any de vida i molt més temps després, arrel d’un accident, la síndrome post-pòlio que l’obligà a utilitzar una cadira de rodes, «vaig començar a pensar com podia lluitar per superar dificultats i barreres». Va conèixer llavors el Joan Vila, actiu en una entitat que es deia Dismifisics.

“La llei garanteix la no discriminació en l’accés a tos els col·lectius; però en qüestions de discapacitat encara no obliga a fer les obres necessàries i per tant continua discriminant.”

De seguida li van canviar el nom per l’actual de PB. «Perquè no som disminuïts ni res d’això», informa el Joan, que amb 60 anys té discapacitat visual i motora, «aquest nom no anava amb nosaltres, i va sorgir Prou Barreres, perquè ja està bé!», i sentencia: «És la societat la que et marca la discapacitat, no ets tu. Si et posen les condicions ets capaç de fer qualsevol professió i anar endavant. Però clar, si et posen totes les barreres i no et donen els suports suficients, llavors et condemnem i et diuen: ets discapacitat!».
En el llenguatge hom percep molt clarament la discriminació. No només mostra el que la gent pensa, també conforma el pensament i la realitat. Per això «nosaltres diem capacitats diverses, discapacitats o diversitat funcional, més correcte», matisa la Montse, «perquè no és ser o tenir menys, sinó una diversitat en la manera de moure’ns, de veure o escoltar».
Organitzades a l’entitat, fan «activisme per generar transformacions per a que totes les persones poguem gaudir dels drets humans», per a que les persones amb diversitat funcional no quedin «excloses de la societat».
Consideren que, actualment, hom viu un procés cap a una societat inclusiva. L’any 2017 de fet està marcat com a data clau en aquest camí, car entra en vigor la Llei d’Accessibilitat Universal, a tots els espais públics, i es podrà denunciar legalment tota barrera discriminatòria, sigui quina sigui la raó.
De fet, afegeix en Joan, la llei «garanteix la no discriminació en l’accés a tos els col·lectius; però en qüestions de discapacitat encara no obliga a fer les obres necessàries i per tant continua discriminant. Per què? Perquè hi ha d’altres interessos, econòmics sobretot, que no volen fer aquella accessibilitat».
Es pot dir que estem encara en temps d’adaptació. El límit per poder denunciar discriminació perquè no es pot entrar en algun lloc és el 2017. Avui, matisa en Joan, «la llei hi és, però sense garanties de compliment».
“Quan vagis a algun lloc, pregunta’t si jo hi podria ser”
Prou Barreres treballa en diversos fronts. El primer, el de la informació a la gent amb discapacitats, sobre legislació, drets, ajudes legals, suports, «et posem al dia del que pots exigir, informació per empoderar-se». D’altra banda, fan mediació, principalment a partir d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament, i «podem negociar, per exemple per un accés d’una comunitat veïnal, donant suport a les persones amb discapacitat».
Altra tasca molt important és la del Grup d’Ajuda Mútua (GAM), organitzat dintre de PB. Fan activitats, tallers de manualitats, d’exercicis físics, respiració, ioga; xerrades, pintura i altres, tot a diferents centres de la ciutat. Tot gratis. El grup és de suport emocional, per “recuperar i enfortir l’autoestima, la capacitat d’ajudar, d’animar-se”. Miren de tenir el màxim contacte i fer moltes activitats. Les persones que fan els tallers, el monitoratge, xerrades, també amb diversitat funcional, ho fan voluntàriament.
D’altra banda, la representació del col·lectiu és una feina fonamental. Organitzar la participació de les entitats a la taula municipal de la discapacitat, al Consell de Mobilitat, a la Comissió 8 de Març i altres. «Això», assegura la Montse, «ens permet mantenir vigilància i alerta i fer visible el col·lectiu i les reivindicacions».
Fruit de tot això, PB signa una sèrie de convenis, per exemple amb l’Ajuntament, i la Síndica de Greuges des de fa quatre anys. Amb la Síndica quasi cada dos mesos es reuneixen per fer repàs de la situació i organitzar actuacions. Aquesta forma de relació entitat-sindicatura, explica en Joan, ha servit de model pel Síndic de Catalunya i també la Síndica de Barcelona. «Hem après a fer aquesta xarxa de col·laboració i cooperació: un fa un document de formulació de drets, altre ho presenta al Parlament i com que allà es quedarà en declaració de bones intencions, llavors ells fan la reclamació…»
A Terrassa, es va aconseguir comprometre l’ajuntament i crear la Taula de la Discapacitat; i amb això un pacte de ciutat per l’accessibilitat, que es va signar el 2012. Es creà una Oficina d’Accessibilitat, amb una professional tècnica. Hi ha la Comissió d’Accessibilitat i una àrea municipal de Capacitats Diverses.
Finalment, com a tasca transversal, PB treballa la sensibilització i conscienciació. «Cal fer veure les injustícies, participant amb altres col·lectius també», diu la Montse, «perquè la manca de drets o discriminacions que pateixen col·lectius i la majoria de persones, nosaltres les vivim agreujades». En violència de gènere, per exemple, «estem veient moltes dones amb discapacitat que la pateixen, però clar com denunciar que el teu cuidador és el teu agressor… és complicat». Participen, per tant, en la Comissió 8 de Març, de dones, i altres.
«La visualització», emfasitza la Montse, «és fonamental, és la manera que la gent ho tingui en compte». Cal posar-se en el lloc de les altres persones. «O sigui, quan vagis en algun lloc, preguntat si jo hi podria ser. Cal posar-s’hi a la pell». Perquè fins i tot de vegades que hi ha infraestructura, «es fa sense pensar en les persones concretes, i cal fer-ho bé». Parlen, per exemple, de rampes massa inclinades, o de les «impossibles i torturants» primeres fileres d’algun cinema. «Als cinemes del parc Vallès no puc anar, i això fa anys que ho tractem».
L’organització interna, afirmen, «fem el que podem, amb molt pocs recursos». A partir d’algunes indicacions bàsiques, com per exemple «no callar mai, cal empoderar-se i no esperar, denunciar i reclamar in situ davant de tota injustícia i discriminació».
PB funciona entorn a un nucli d’unes 18 persones que estan en contacte «quasi permanent» i molt actius en el dia a dia. Després, unes 60 o 70 persones, que participen de manera més esporàdica, i la llista de correu electrònic, a prop de 140 contactes. D’altra banda, compten sempre amb la col·laboració d’altres entitats, especialment associacions veïnals. Treballen molt via internet, xarxes per facebok o missatges, per les convocatòries i reunions, compartir informació, demanar suport. «O sigui, que d’una manera o altre, estem connectades i poden actuar i empoderar-nos en qualsevol moment, exigir al carrer, en un local, on sigui».
És important la participació de les famílies, que «moltes vegades són les que viuen la discapacitat i les que més lluiten, ens ajuden i de fet són activistes, perquè realment s’impliquen per fer la ciutat diferent.»
2017 any zero?
Com s’ha dit, el 2017 és cridat a marcar un punt d’inflexió en la lluita contra la discriminació. «Ara», alerta en Joan, «l’experiència ens mostra que la màquina administrativa no és la solució, o no ho és sola, cal creure més en el nostre activisme». Cal ser crítics, «perquè ningú ens ha regalat res». Tenen, assegura, «molts fronts oberts», amb el comerç, transport públic, locals d’oci, teatres i cinemes.
El transport local a Terrassa, reconeixen i confirmen, «està molt bé». Ara, «els transports perifèrics fatal, la Renfe, directament, és un desastre, hi ha estacions que són un horror per a nosaltres i fins i tot per a tothom», com efectivament mostren moltes denúncies.
En definitiva, conclou la Montse, «que això de que la ciutat està feta per a tothom és molt maco dir-ho, però la realitat està molt lluny d’aquesta imatge». Sí que hi ha ciutats «molt posades», reconeixen «lleis ben fetes, però que no es compleixen».
S’ha de dir, en tot cas, que a Terrassa hi ha un Pla Estratègic que elabora la Taula de la Discapacitat, i que quan estigui, declara en Joan orgullós, «serà el pla estratègic més participatiu de la ciutat, demostrant que des dels col·lectius amb necessitat de la ciutat es poden construir i dir quines acciones necessitem per transformar aquesta realitat, sí que ho hem fet».
Pep Valenzuela