Trato discriminatorio en Montserrat.

 Que un día te vaya bien depende en gran parte de las personas con quien te cruzas. Y lo digo como miembro y activista de Prou Barreras y persona que llevo toda la vida luchando por nuestros derechos, por una sociedad inclusiva y accesible para todas las personas.

El dia 13 de noviembre del 2022 ,subí a Montserrat con unas amigas que venían de fuera de Cataluña, y no fue precisamente por problemas de accesibilidad, sino por culpa de gente incompetente y sin ningún tipo de empatía que trabaja allí, que tuvimos una experiencia bochornosa.

Una persona a la que pedí acceder al camerino de la Virgen me dijo que podíamos subir las cuatro por donde lo han hecho medianamente accesible. El trabajador que estaba a pie del elevador (que hace años que es casi inaccesible subir al mismo) solo hizo que ponerme trabas y hacernos un maltrato exagerado a mí y a mis amigas sobre todo, las humilló con sus malas maneras y palabras a dos de mis amigas negándoles la entrada por donde me hicieron entrar a mí y faltándoles al respeto. Cuando dijo que iba a llamar a seguridad, pensaron que seria ideal ya que esa persona conocería la Convencion de la ONU sobre los derechos de las personas con discapacidad, pues No. En fin una pena, no era necesario, esa posición de fuerza hacia nosotras como si fuéramos terroristas, simplemente es un derecho ya contemplado internacional, que los acompañantes de una persona con discapacidad van juntos, no tienen por qué separarlos. Solo quería entrar en la capilla de la Moreneta con ellas y mostrársela. El trabajador a pie de acceso y el de seguridad que bajó dijeron que éramos conflictivas. No mostraron empatía ni respeto ni humanidad, ni me tuvieron en cuenta mis derechos. Me sentí degradada como persona en mis derechos como nunca antes lo había sentido.

Ah! Por no decir que no pudimos entrar en la iglesia….me sentí avergonzada de como nos trataron, en ningún país europeo a una persona con discapacidad la dejan esperando 1 hora para luego no dejarla entrar. En fin espero que este escrito llegue al Abad al patronato y a la Generalitat ya que la imagen que estan dando es penosa y no acorde con el lugar el cual representan.

Manifest Dones Prou Barreres

 La violència de gènere continua sent una xacra de la nostra societat i cada dia és notícia als informatius. Cada feminicidi és tota una família destruïda i la sensació que la nostra societat no avança com hauria d’avançar.   Un col.lectiu invisibilitzat a les estadístiques de violencia de gènere és el de les dones amb discapacitat, un fet denunciat. Encara que aquest col.lectiu és molt més vulnerable que qualsevol altre i freqüentment ignorat pels medis de comunicació. El fet que una dona vagi a denunciar al seu agressor a comissaria ja pressuposa un grau d’ independencia que no sempre té. Potser no pot ni sortir de casa sense el seu permís o la seva ajuda. Potser no pot denunciar per telèfon perquè ningú la entenc i el mosso de torn li demana  parlar amb alguna altra persona amb qui s’ entengui millor. Amb qui? Amb el seu agressor? Això està passant.   Cal canviar la cultura de servei. A urgències d’un centre mèdic  o a qualsevol comissaria s’hauria de fer obligatori una sensibilització vers a la diversitat. Que no ens trobem un metge espantat davant del nostre embaràs tenint una discapacitat, que no es trobem un policia astorat per què no pot tramitar la denúncia que vol fer una dona muda. Calen noves mentalitats i nous recursos, com ara, un policía i un metge sensibilitzats amb la diversitat, coneixedors de la llengua de signes i una gran dosi d’empatia.   És molt trist el seguiment mediàtic de violències de gènere quan afecten a col.lectius minoritaris, com ara, inmigrants, discapacitades…. On inclús es dóna cabuda als micromasclismes alegrement.   Des de la comissió de dones de Prou Barreres continuarem lluitant per l'empoderament,  els drets, la dignitat i les oportunitats dels col·lectius invisibilitzats.   I per això diem: NO a ser ciutadanes de segona; NO a la resolució i etiqueta mèdica; NO als estigmes; NO a les violències de gènere, institucionals, estructurals; NO al menyspreu; NO al capacitisme.   I, per tant. PROU d'aquesta justícia patriarcal i prou a la Violència institucional que ens oprimeix  i violenta a totes les dones i encara més a les companyes migrades, racialitzades,  empobrides, trans, LGBTI i amb diversitat funcional.  NO a la vulnerabilitat dels drets de les dones amb diversitat funcional i salut mental. Per això REBUTGEM: El masclisme, feixisme, classisme, racisme, colonialisme, capitalisme i capacitisme.   També rebutgem la incidència del CAPACITISME en el món laboral sobre totes les dones,  però més sobre les dones diverses.   I si cal transformar, transformarem! I si cal barallar-nos amb les normatives, ho farem! Tinguem-ho clar: un dret no és una cosa que algú et dóna, és una cosa que ningú  et pot prendre.