dissabte, 18 d’abril de 2020

La mirada que no hi veu (… en una societat discapacitada)


Aquests dies de confinament, sense poder sortir de casa o fer-ho només quan és absolutament necessari, sense poder gaudir dels serveis o comerços de la ciutat, sense poder accedir a la feina o poder anar de visita a casa d’un familiar o amic, ens posen en una realitat que, com a mínim per a moltes de nosaltres, era desconeguda. Ara ja no costa imaginar-se que una mateixa no pugui anar al col·legi, a la universitat, a treballar, de compres o al cinema. No costa perquè ho estem constatant en pròpia pell.
I dic per a moltes de nosaltres perquè no ens hi podem incloure totes. La realitat que estem vivint ja formava part dels col·lectius de persones amb diversitat funcional abans de la crisi del CoViD·19; persones amb mobilitat reduïda que viuen en un pis sense ascensor…, comerços, col·legis, instituts o universitats no inclusives…, dones maltractades pels seus familiars o company en situació de no poder demanar ajut…, la solitud dels nostres avis i àvies… Ara, amb el confinament, ens podem veure reflectides en aquesta realitat.
Massa sovint, però, creem pobresa “en tots els aspectes” ignorant l’exclusió aliena i generant una situació de desconnexió. Aquesta pandèmia ens ha aïllat unes persones d’altres o ha convertit a molta gent en discapacitats sense caure a la percepció de què existia ja un col·lectiu que, socialment parlant, patia un virus pitjor com és el del rebuig social, de la desigualtat, del prejudici i, per tant, al rebuig a la persona amb discapacitat.
Resulta curiós que la realitat que vivim actualment sigui la mateixa que ha invisibilitzat, durant anys i amb la negació, a les persones amb alguna discapacitat o, senzillament, persones grans; confinament, aïllament, solitud i la pèrdua de llibertat de passeig. Almenys, és graciós que aquesta “realitat aïllada” que vivim un sector de la població, ara sigui portada dels mitjans de comunicació i que parlin de la “d’aïllament social”.
Però mentre aquesta situació actual desapareixerà, per la nostra resiliència i perquè es revertirà la crisi del CoViD·19, continuarà essent una realitat per als milers de persones amb discapacitat (fins a un 7% del total de la societat catalana) que viurem amb “l’altre virus”. Per a massa persones, aquesta negació a poder sortir de casa, a poder guanyar-se la vida, a poder gaudir d’un restaurant o d’una cervesa amb les amigues, no és res de nou, ni excepcional, ni estrany. I continuarem essent invisibles i invisibilitzades dins una societat que viu una discapacitat que l’angoixa, la frustra i que la consumeix per una manca total d’empatia i sororitat.
Tant de bo ens adonem del privilegi que tenim de formar part d’aquest projecte anomenat societat i compartir les nostres capacitats i emocions amb la resta de persones. Aquest dret, però, no el podem gaudir totes… encara.
Montse Petita, Prou barreres i Militant de la CUP

diumenge, 2 de desembre de 2018

Manifest dia internacional de la disCapacitat.

El ple exercici dels drets de ciutadania de les persones amb discapacitat està inevitablement supeditat a la possibilitat d’accedir, utilitzar i gaudir de tots els entorns, béns, productes i serveis que ofereix la societat en tots els àmbits. Així, l’accessibilitat universal s’entén com un dret necessari per l’exercici ple dels drets humans que consagra la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i, per tant, es tracta d’un bé social bàsic que cal garantir. En aquest sentit, històricament, la incorporació de les persones amb discapacitat al mercat de treball ha estat molt baixa com a conseqüència de les barreres d’accessibilitat i de situacions de discriminació. De fet, només el 38% de les persones amb discapacitat en edat laboral treballen. A més, ara s’hi suma una situació de precarització del mercat de treball, de pocs llocs de treball disponibles i una realitat social i laboral que fa que tenir una feina no garanteixi la inclusió social. Per avançar en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat hem de fer un enfocament integral, que reformuli les polítiques, estratègies i plans que han contribuït a crear ocupació, a millorar les condicions d’ocupabilitat, a facilitar l’accés a un lloc de treball de qualitat i a impulsar el desenvolupament professional. Un canvi de model pel qual és imprescindible el diàleg i la col·laboració amb les entitats representatives de les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Unes entitats que han estat pioneres en la definició de nous models d’atenció social i en l’articulació del moviment associatiu, però que estan veient greument afectada la seva solidesa i continuïtat per la seva forta dependència del finançament públic i baix accés a fonts de finançament privat. Per això, i per fomentar la participació pública de les persones amb discapacitat, cal revisar l’actual model de finançament de les entitats, siguin o no prestadores de serveis públics, i garantir-ne la seva sostenibilitat. Perquè si garantim l’accessibilitat universal i un moviment associatiu fort, garantim els drets humans de les persones amb discapacitat.
COCARMI / Proubarreres

dimarts, 3 de juliol de 2018

Prou Barreres presentà 18 mesures per fer efectiva l’accessibilitat universal a la ciutat.

Prou Barreres presentà 18 mesures per fer efectiva l’accessibilitat universal a la ciutat. Va ser el passat 21 de juny, en una roda de premsa al casal cívic de Ca n’Aurell:
1. Reforçar el Pacte Terrassa per l’accessibilitat amb mesures i protocols perquè el seu poder transversal sigui efectiu per assolir la plena accessibilitat dels productes, béns, entorns i servveis, de manera que les persones amb discapacitat puguin exercir plenament els seus drets en igualtat de condicions que la resta de ciutadanes i ciutadans, d’acord amb la Llei Geeneral de Drets de Persones amb Discapacitat RDL 1/2013 efectiu 4/12/2017
2. Incorporar a tots els protocols d’actuacions municipals l’accessibilitat universal.
3. Incorporar a tots els protocols organitzatius d’activitats municipals l’accessibilitat universal (Fira Modernista, Festa Major, cavalcades…).
4. Incorporar a tots els protocols d’información l’accessibilitat universal per avançar en la inclusió social de les persones amb discapacitat.
5. Fer requeriment davant tot incompliment en accessibilitat universal.
6. Fer requeriment perquè treguin de les voreres els pals elèctrics, per garantir el dret a participar en igualtat i no discriminació.
7. Llistat d’edificis municipals que s’han de fer accessibles per a tothom.
8. Llistat de projectes d’obres pendents d’executar que incorporen l’accessibilitat.
9. Superàvit del 2017, conèixer les inversions amb accessibilitat previstes.
10. Crear la comissió per ajustos raonables per reforçar el treball de col·laboració que s’està fent amb la responsable de l’Oficina Tècnica per la Promoció de l’Accessibilitat Universal.
11. Millorar el control de l’espai públic per garantir el dret a l’accessibilitat universal (sacs d’obres, motos, bicis, aparcaments, reservats, terrasses…).
12. Crear una comissió per avaluar el Pla Estratègic, tal i com diu el mateix Pla.
13. Tornar a donar les ajudes per a fer l’accessibilitat als establiments comercials.
14. Informe del recorregut pels comerços del centre, tal i com es va comprometre.
15. Donar ajudes a les comunitats de veïnes i veïns per l’accessibilitat.
16. Transport públic, s’han d’acabar de fer accessibles per a tothom totes les parades i acabar de reparar la megafonia interior dels busos.
17. Fer campanya pel dret a l’accessibilitat (establiments, comunitats…).
18. Millorar la sensibilitat i la conscienciació social mitjançant les accions adequades en matèria d’accessibilitat universal, fomentar la no discriminació de les persones amb discapacitat, vetllant pel principi d’igualtat d’oportunitats.

dijous, 8 de febrer de 2018

DISCURS DE PROU BARRERES EN MOTIU DE LA DISTINCIO 15.12.2017 Premi Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER)


 Sr. President, amics, companys, en nom de la entitat guardonada, Prou Barreres, m’agradaria oferir-vos unes paraules d’agraïment i de compromís, intentaré ser clar, concís i breu
Hi som a la segona dècada del segle XXI, tot just ara fa uns anys que part de la humanitat comença a tenir consciencia dels drets de les persones. La declaració dels drets humans de 1948 es universal i ja han passat 69 anys, no faré un resum dels logros conquerits, tot hi que anem a ralentí per una sèrie de motius prou coneguts, es evident que s’han fet coses importants però encara hi ha molta feina a fer, hem de mirar al futur amb ulls de progrés i plens de generositat.
A nivell planetari moltes son les restriccions que no fan possible una fluida i eficaç aplicació i desenvolupament dels drets humans, les causes son tan externes al esser humà com produïdes per ell mateix.
De les causes externes tenim fenòmens meteorològics que en part afecten a la fam en el mon, actualment hi ha 815 milions de persones que passan fam, 155 milions de nens que pateixen retràs en el creixement, la desnutrició aguda amenaça a 52 milions de nens  ( 8% de la població de nens menors de 5 anys) una situació inadmissible l’any 2017
Hi ha motius desenvolupats pel propi esser humà, la seva avarícia, la seva cobdícia, la seva incompetència, las guerres, ..... (PAUSA ) pel mon Pul·lulen individus que actuen com autèntics depredadors, en el millor dels casos o normalment com paràsits socials que son, tots ells amb els seus actes contribueixen a la construcció de barreres pel creixement i desenvolupament dels drets de les persones humanes.
A Prou barreres som conscients que les barreres mes difícils de superar son les barreres mentals, dons be, aquí tenim un motiu per iniciar el camí de treballar pel desenvolupament dels drets de les persones, es a dir, intentar canviar la mentalitats individuals.
A Prou Barreres som conscients de que a cada dret li pertoca una obligació, un compromís.
A Prou Barreres sabem que el compromís genera activisme
Si canviem les mentalitats de les persones canviarem el mon per això considerem que “Servir a la humanitat es la millor obra d’una vida”.
Senyores , senyors, moltes gracies.   

dimarts, 9 de gener de 2018

Lliurats els premis de Drets Humans del Col·legi d’Advocats d’enguany



El passat divendres 15 de desembre es va lliurar el 3er Premi Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) corresponent a l’any 2017. Es tracta d’un guardó nascut per atorgar un reconeixement a persones o institucions compromeses amb el foment, divulgació i defensa dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU l’any 1948.
Els premiats d’enguany han estat l’entitat Prou Barreres, com a institució defensora dels drets humans, i l’advocat Gabriel Moncal, com a persona distingida amb el guardó individual. També es va premiar l’advocada Glòria Ortega per la seva labor dintre del Torn d’Ofici.
L’acte, promogut per la Comissió de Drets Humans de l’ICATER, va tenir lloc al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Durant l’acte hi va haver una xerrada a càrrec de Jordi Palou Loverdos, advocat i mediador, amb el títol de “Mediació, facilitació del diàleg i drets humans en el conflicte de Ruanda”.
També va tenir lloc un moment musical a càrrec de la Coral de Pares i Mares de l’Escola de Música de Matadepera

diumenge, 31 de desembre de 2017

Guia edificios accesibles.



Guía informativa con orientaciones y pautas de actuación para las personas con discapacidad que deseen lograr la accesibilidad universal en los edificios de viviendas en los que residan, instando para ello la intervención de las Administraciones Públicas.


http://www.cermi.es/sites/default/files/docs/novedades/Folleto%20Accesibilidad%20Universal2.pdf


divendres, 29 de desembre de 2017

Què és un comerç o establiment accessible per a tothom?



Un comerç o establiment es considera accessible quan les seves característiques permeten a totes les persones, amb independència de les seves capacitats, accedirhi, circularhi, orientar‐s’hi, identificarlo, entendre i fer ús dels serveis i equipaments disponibles i, a més,
 comunicar‐se amb el personal d’atenció al públic.